El juliol de l'any 1963 va morir l'escolapi Jordi Turull, intentant assolir el cim del Mont Perdut.

Arrel de la seva mort i del rescat del seu cos, l'Escola Pia de Catalunya va decidir comprar l'antic sanatori de la vall de Pineta, on un any després, el juliol del 1964, s'iniciaren les Colònies Jordi Turull, en homenatge a l'escolapi mort un any abans.

Han passat ja 50 anys i molts nens i nenes, monitors, familiars, han pogut viure cada estiu uns dies màgics en aquesta vall.

Ara és el moment de posar en comú les vivències d'aquests 50 anys. Per això trobareu a la dreta un enllaç a cada any. Podeu entrar i explicar les vostres anècdotes viscudes aquell any i comentar les dels altres.

divendres, 10 de gener del 2014

Bauxa

Benvolguts,

És un motiu de satisfacció el veure com el projecte de les Colònies Jordi Turull ha anat reeixint any rera any fins arribar ara ja als 50 anys.
Us escric en nom del Grup Bauxa, un grup d’animació que va nèixer gràcies precisament a Pineta i a unes persones vinculades a aquest món, el món del lleure.
El grup Bauxa va nèixer a l’any 1982 i va ser gràcies a la confluència d’unes quantes persones. En primer lloc un grupet de joves que volíen dedicar-se a l’animació infantil. Haviem fet de monitors de colònies i ens agradava molt cantar amb els nois i noies. El Salvador Riera, el Vadó, ens va donar una empenta econòmica per començar a muntar el primer equip de so (uns kits de muntatge del Sales Kit).
El Jordi Trepat ens va suggerir el nom “BAUXA”. Nosaltres no sabíem ni que existís aquesta paraula, però els que coneixeu al Jordi ja sabeu que ell i el diccionari són una sola cosa. Dinant es pot aixecar tres o quatre vegades a consultar-lo.
Bauxa vol dir fer alguna cosa extraordinària per celebrar un esdeveniment o divertir-se. Seria la diversió sana. Si ens passem llavors ja és disbauxa.
La idea de seguida va entussiasmar al Cisco Barrachina i al Manel Baguñà i ens van ajudar molt a començar el grup. També ens va ajudar molt a començar el grup una persona que no está vinculada al món de Pineta però sí al món de la música a Terrassa i del jazz. Em refereixo al Josep Maria Farràs. Sense el seu suport hagués estat difícil poder començar a utilitzar els instruments adequats. La primera actuació la varem fer a una tanda de la “prote” a l’Avinyonet.
Bé, tornem al Manel i al Cisco. Tots dos ens van animar i van col·laborar sempre amb el grup i d’una manera molt activa. El Cisco va fer el logo del grup. És un logo que ens va agradar molt i encara ens agrada. Creiem que està molt lograt. El Manel ens va proposar enregistrar les cançons de Pineta en un casette i participar animant diferents tandes de colònies, actuacions al casal a la parròquia, ... amb aquesta embranzida la veritat és que no paràvem d’actuar.
Així van sortir els cassettes Pineta Canta 1 i Pineta Canta 2.
El Pineta Canta 1 va ser una immersió en el món de la gravació. El vam gravar tot en un matí. No sabíem res d’aquest món i, malgrat l’experiència va ser enriquidora, quan vam acabar vam començar a veure el que es podia haver fet. Vam quedar amb les ganes de gravar amb el que havíem après.
El Pineta Canta 2 ja va ser tota una altra cosa. Vam enregistra-lo en uns estudis de Manresa, els estudis del Martí Brunet. Segons ell, allà tot era “màxim”. El Martí Brunet ens va ensenyar motíssimes coses sobre la gravació. Va col·laborar amb nosaltres gustosament i el resultat de la cinta ens va satisfer molt. En la cinta hi van col·laborar en Fredi Obradós fent un solo en “El cuc enrevessat” i el Toni Giménez tocant el banjo i cantant el “Pau per tots”.

...
Ens agradaria molt poder fer o col·laborar amb el Pineta Canta que toqui. Potser seria una bona idea que hi puguessin participar totes les persones que han elaborat els diferents Pineta Canta.
...

El grup Bauxa anava creixent. Primer anàvem amb dos cotxes “super carregats” i molt aviat vàrem anar amb una furgoneta de segona mà que era una delícia. No per ser una furgoneta bona ni per l’espai que disposava per a la càrrega sinó per la decoració que portava. 


L’estiu del 1984 vam pujar a Pineta. Ens ho vam passar molt bé. Ens agradava molt contemplar els estels a la nit i aprendre els noms de les diferents constel·lacions. També ens vam fer farts de jugar a jocs enginyosos que ens ensenyava el Cisco (com el de la “T” o les “aves”). Aquell estiu el Cisco ens va decorar la furgoneta amb els seus dibuixos. Una meravella la decoració i una passada estar a Pineta convivint amb el Cisco. Ens ho vam passar molt bé. Li va donar un toc màgic a la furgo. Només arribar a la plaça d’un poble ja veies com la mainada de seguida s’apropava a la furgoneta i es passava una estona contemplant-la. Començava l’actuació ... Al Cisco li va agafar fort i va voler també il·lustrar cançons nostres i fins i tot fer-nos arribar lletres que cantàvem a cada actuació. Algunes d’aquestes il·lustracions estàn recollides en el llibre “Imaginar i Crear” que es va publicar en motiu dels 25 anys. Aquest llibre, com moltes altres coses, va poder sortir gràcies a la constància del Manel Baguñà. Allà el Cisco escriu:
“ Les cançons dels Bauxa –així com els components del grup- em tenen el cor robat i em van venir moltes ganes de poder-les il·lustrar per tal que els infants les poguessin aprendre bé, no tan sols d’oïda.
És per això que he volgut il·lustrar-les en aquest llibret que teniu a les mans. És la colònia de Pineta la que ha fet possible aquesta feina.”
Més endavant en el llibre el mateix Cisco ens fa una proposta de lletra per acomiadar les actuacions:

“Adéu amics, fins aviat, a reveure,
que tingueu pau, bona sort.

Tots junts hem passat una estona molt bona
Plena de danses i cançons.
Avui plegats hem cantat i ballat
Però ara hem de marxar,
I és que voldríem tornar-vos a veure

Adéu amics, fins aviat!
Que tingueu bona sort! “

Aquesta lletra la vam convertir en cançó tot seguit i la cantàvem sempre al final de les actuacions. I és que als Bauxa no ens costa gaire fer música, adaptar ... però escriure lletres se’ns fa més difícil.
El llibre “Imaginar i Crear” ens va fer molta il·lusió. No només teníem dues cintes enregistrades sinó que ara també sortíem en la primera part d’un llibre ple de recursos per a l’eduació en el lleure.

Una altra de les aventures del Bauxa va ser la idea que va tenir el Manel Baguñà de portar a terme una tanda de colònies musicals. Les vam realitzar el juliol del 1985 a l’Esquirol. Segurament, malgrat he realitzat moltes tandes de colònies i a diferents llocs, les colònies de l’Esquirol són les que recodem amb més “carinyo”. No només els monitors que hi vam ser, sinó també els nois i noies i fins i tot els pares i familiars. Quina passada! Van ser unes colònies diferents. Vam treballar tots per complir un Projecte (ara està molt de moda això dels projectes). Es tractava d’acabar la tanda i que tots junts representessim un musical. Vam escollir el conte de la “Sopa de Pedres” que acostumava a explicar en Xesco Boix. A partir d’aquí vam anar inventant entre tots plegats les lletres, les músiques, les cançons, els arranjaments, les escenes, ... vam viure uns dies únics. En aquesta tanda hi van col·laborar també com a monitors els pallassos Pinzell i Moqueta, un grup també molt vinculat a Pineta. El director de tanda era el Manel i va disfrutar d’allò més. L'amo de la casa, després de sopar, ens explicava les històries del bandoler Serrallonga ... quina expectació! Als nois i noies els hi agradaven molt aquestes històries que diuen van passar allà mateix.

Aquell mateix estiu vam anar a Pineta a passar uns dies amb el conegut de tots vosaltres “el Subi”. ...
...


Que per molts anys puguem continuar construint la pau al món, que per molts anys pugem educar els nois i noies amb ganes per millorar el món.
Davant tot el camí fet amb la gent de Pineta només ens ve a la boca una parula: GRÀCIES!
Gràcies a tots i, especialment, a el Manel i al Cisco.
Esperem continuar treballant per anar fent junts aquest món millor.
Per molts anys!


Antoni Burgaya Trullàs

1 comentari:

  1. Uau!!! Grup Bauxa per sempre! El 84 jo era nen de Grans i ho recordo perfectament... Encara avui dia tinc els dos cassettes (el Pineta Canta I i el II) i els poso al meu fill. Jo no em puc imaginar Pineta sense les vostres cançons!
    Carles Capellades

    ResponElimina