El juliol de l'any 1963 va morir l'escolapi Jordi Turull, intentant assolir el cim del Mont Perdut.

Arrel de la seva mort i del rescat del seu cos, l'Escola Pia de Catalunya va decidir comprar l'antic sanatori de la vall de Pineta, on un any després, el juliol del 1964, s'iniciaren les Colònies Jordi Turull, en homenatge a l'escolapi mort un any abans.

Han passat ja 50 anys i molts nens i nenes, monitors, familiars, han pogut viure cada estiu uns dies màgics en aquesta vall.

Ara és el moment de posar en comú les vivències d'aquests 50 anys. Per això trobareu a la dreta un enllaç a cada any. Podeu entrar i explicar les vostres anècdotes viscudes aquell any i comentar les dels altres.

dimarts, 25 de febrer del 2014

Grans - Carme Serrano


Hola papas!
Us escric desde Pineta, 
Com a moni tot es veu diferent tot i que la casa ha canviat una mica la essència es la mateixa!

200 nens 40 monis i 2 caps de tanda el Edu i la Pey que tot i ser el seu primer any ho estan portant super be! Aquest any faig Grans amb el fulard blau! El Quim i el Marc fan de caps de grup, son una mica jovenets però molt espavilats! La Mariona i el Ernest fan el seu primer any com a monitors, fa gracia perque els vaig tenir com a nens fa un parell de anys i estan super motivats! I al grup també estan la Coti i el Sigu, k els conec des de petits, màxima confiança i “rises” asegurades, es com esta en família!

Ja hem fet la primera excursió vam fer nit a Tella, amb l'excusa de anar a veure un concert de un tal Jaume Ionesa. En mig de les muntanyes, enredant a la gent del poble, vam muntar un autentic espectacle! amb guitarres, mànagers, coristes i u autentic rockstar! 
Després d'això i dormint sota els estels que brillaven com mai, la excursió de 8h ja no ens semblava tan dura.

Al dia següent tornàvem creuant per l'Estibeta i va ser prou dur amb totes les motxilles a sobre però arribar a la mítica pala i veure la super casa de colònies tan petiteta, amb la vista de la vall de Pineta... T'omple d'energia! La motivació dels nens i monitors intentant ser vistos per els de la casa aixecant els fulards blaus, amb cares de alegria i satisfacció... 
Jo crec que tots vam sentir la màgia de Pineta! Aquest petit racó en el món que et fa pensar que tot i fer-te gran, aquí si que pots arribar a entendre que això tingui tanta importància!

Amb carinyo,

Carme

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada