Corria l'any 2007, era el meu tercer any de monitor a Pineta, i un monitor
de tercer any ja és un monitor amb certa experiència, segur d'ell mateix i que
sap al que va. Que xulo que és ser monitor de tercer any. No ets un veterà ni
tampoc un novell, tens les ganes, la motivació i l'experiència en perfecte
equilibri. S'ha de gaudir de cada etapa, però el teu tercer any de monitor ho
has de donar tot.
Doncs així mateix vaig engegar el meu tercer any de monitor de la tanda de
Pineta 1 al 2007, i si el que val són els equilibris, quin millor grup que
Mitjans 1. Ni tant innocents ni ingenus com petits, ni massa madurs i realistes com grans. Una ingenuïtat
justa, un espavilat just, una claror com la del groc.
I per arrodonir aquell any, una nova etapa. A CJT ens hem aficionat a
parlar de generacions, jo m'atreviria a dir que al 2007 es va formar una
generació que ha durat 6 fantàstics anys. Uns monitors que venien nous, altres
que marxaven, però un tarannà, una gent, una manera de fer que ha marcat
aquests últims anys.
Va ser l'any de les tribus a Pineta, els Kikuyu, els Kamba, els Luo i els
Masai. Ens vam endinsar en una aventura frenètica, on quatre tribus barallades
de feia anys s'havien d'unir per poder tornar a tancar i eliminar per sempre la
maleïda màgia negra.
Va ser espectacular unir els tòtems de cada tribu d'on van sortir els
campions que van lluitar contra “la màgia negra” i el seu dolent enamorat.
L'inestimable ajuda de personatges com el Chaman Tachan, el gran Baobab, la Izzivi,
etc.
Si és que un dels grans punts forts dels monitors de Pineta és que som uns
actorassos!!! Des de l'actor principal, el personatge de grup, la dona/home
objecte, el tècnic de só, el sequaç que sempre rep i el monitor que es capaç de
passar-se una hora amagat en un punt determinat per produir l'efecte inesperat.
Crec que també va ser l'any de les graelles (picada d'ullet a les caps de
tanda que han fet de les graelles la bíblia de tot cap de tanda), l'any de
l'infermera tremenda (com tantes d'altres...), de l'Astazu i el primer any de
Tella, dels Llacs de la Múnia, dels Prats de la l'Estiva, de les Cascades del
Cinca, de les cançons de bagul, del riu
gelat, de l'embolic entre aquells dos monitors, d'en Toixi i en Moixi, de
l'Encarni més terrorífica, de les novatades, del joc de monis, de la vetllada
d'estels. L'any del Periscòpio, del Timbaler més enrotllat. L’any en que vaig
pensar en groc.
Disculpeu-me, però no s'acaba aquí l'any 2007. Si he elogiat tant ser
monitor de tercer any no és en va, i si resulta que falten monitors a una
tanda, malgrat no tenir l'edat oficial per doblar tanda, quin monitor més
qualificat podríeu trobar que un monitor de tercer any?
Dit i fet, i més encara si la tanda necessitada és la GRAN CARAVANA.
Com a nen no havia fet caravana, però havia vist alguna obra (bé, com
tothom), i és que caravana, per als que som cuentistes de mena, exagerats i
teatrerus, ens crida als quatre vents. Èrem tan sols 6 monitors i 40 nens, feia
molts anys que el mateix grup de monitors portava de manera impecable caravana
i de cop i volta, el buit.......sort de dos monitors, dels veterans i dels
bons, que es van atrevir a engegar-ho i tot juntament amb una panda de 4
monitors excessivament joves i novells, però amb una empenta imparable.
I per arrodonir el repte: obra nova!!! Si és que ja sabem que als monitors
de CJT no ens para res a les reunions flipades realitzades a locals bruts i
atapeïts. I així, de l'inspiració de la pel·lícula de Jumanji va néixer
ANAVARAC EL JOC ENCANTAT!!!! L'obra de teatre de caravana de l'any 2007.
Innovadora, fresca, esbojarrada, un cop més va ser allà, va arribar, la
Caravana teatral.
Que dir dels 4 personatges principals, dels malabaristes, dels cuiners,
dels pallassos, del mambo, dels raperus i de la dolça nina? Que dir dels banys
al pantà, de les becaines, dels assajos, de les pujades i baixades a
Claverol-La Pobla, buscant una drecera, dels nervis abans de començar, dels
maquillatges, del llançament de caramels, dels balls entre els nens, els
viatges en furgo, de les cadenes per carregar la furgo, de la carpa, etc?
Quins records, quin any...............i és que quan parlem de viure la vida
amb intensitat, parlem de viure amb la intensitat en que la vivim a caravana, a
Pineta o a qualsevol tanda, ja siguis nen, monitor o un entremig.
Llarga vida a Pineta, llarga vida a Caravana, llarga vida a Colònies Jordi
Turull.
Tomàs Miralles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada