Quan penso en el 2007 em ve al cap un fabulós mes de juliol on vaig fer de
monitor a Petits Pineta I i GR.
Durant a la primera quinzena a la casa de
Pineta van aparèixer quatre tòtems encantats que al
ajuntar-los es va alliberar una malèfica màgia negre que va envair la vall. A
nosaltres, a petits, ens va venir a veure la tribu dels kikuyu
( quin yuyu!) per demanar-nos ajuda i aconseguir tornar a tancar la màgia
negre. El nostre animal sagrat eren les tortugues. Teníem una closca de tortuga
de mar molt gran preciosa, els porta timbaleres eren closques de tortuga i el
dia de la cançó vam inventar-nos el ball de la tortuga! Tot el dia eren
tortugues amunt i tortugues avall.
Recordo una cançó que cantàvem sovint que
feia:
“Peeeeeeeeeeeetits,
petits els eixerits,
petits de color verd,
peeeeeeeeeeeeeeetits!”
Van dies molt especials : Gràcies Roser
Manté, Núria Barbena, Meia Casals, Esther Mañas, Sandra González, Marc Mundet,
Anna Rossich, Iris Rodríguez i tots els monitors que van fer possibles aquests
15 dies de somni.
A GR (antiga ruta) vàrem tenir una baixa
d’última hora, en Pepe Cabré es va esguinzar el peu a Pineta fent L’Astazou i
clar, no podia venir a fer de monitor. A la Mimi Gibert li va sortir el rodatge
d’una pel·lícula a última hora i tampoc
va poder pujar. La Mire Fabregat i jo, estàvem una mica espantats i tristos per
afrontar la ruta els 2 sols. Per sort, en Joan Maymí, el Marc Mundet i la Lali
Cuixart es van organitzar per anar pujant i baixant i donar-nos suport al llarg
dels dies, sens ells no ho haguéssim aconseguit. Van ser 10 dures jornades però
a la vegada plenes de satisfacció. La duresa i l’esforç de tant caminar enmig
de les muntanyes queda completament reconfortat en els petits moments del
quotidià que et dóna una ruta. Al ser un grup reduït la sensació de família que
va aparèixer fou espectacular. Vam partir de
Pont d'Ixalenques fins arribar a la casa de Pineta. Els “minairons”, uns éssers fantàstics que
ens acompanyaven ens repartien cada nit una ‘xapeta’ amb la nostre assignació del
quotidià del endemà.
Sense dubte un juliol ple d’emocions i
sentiments a flor de pell. I com cada any de colònies aprenent tantíssimes
coses.
Albert Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada