Escrit per Gemma Casals
Aquest va posar fi a un seguit de 7 anys fent Caravana
Teatral. És fàcil posar-me sentimental pensant en tots els anys viscuts, fins i
tot ric pensant en moltes de les situacions.
Jo teatrera de naixement em va anar com anell al dit
aquesta tanda, la tanda final de l’etapa com a nens de colònies Jordi Turull.
Què us en puc dir? crec que tant quan la vaig viure com a nena com els anys que
he passat de monitora puc confirmar que era i segur que continua sent una tanda
màgica, una tanda amb àngel. Una tanda que tothom recorda, per aquells
personatges que van representar, per les anècdotes viscudes a les
representacions als pobles, pels sobrenoms posats a persones, per les cançons
dedicades, parelletes que es van formar, pel caliuet que fèiem després de
dinar, per les hores de practicar amb el diabolo, de cuinar per 40, d’hores al
Makro comprant amb carros impossibles de conduir, de tants nervis i hores de
son, d’activitats precioses com el sorpresa,
per aquells dies d’assajos interminables, per Claverol o pels viatges amb la
furgoneta amb la música a tot drap.
Deixeu-me dir, que sempre que penso en Caravana, gairebé cap de les meves imatges
van soles, van acompanyades de tots els monitors que han passat per la tanda,
per aquells que em van ensenyar a estimar, ja no tant sols colònies sinó
l’espectacle i el teatre, com el Juli i l’Anna Núñez. També, amb qui va ser la
meva parella de ball durant molts anys, el Manel, amb l’únic que dies després
de tornar de la tanda ja pensàvem en coses per millorar l’any següent i,
sobretot, pels nois i noies de tots els
anys, sense tots ells, potser Caravana no hauria estat tan especial.
Caravana ha representat molt per a mi i, m’ho passava
tant i tant bé fent-la, que ja m’ho deia la Núñez, tu per fer Caravana hauries de pagar!
I, voleu que us digui un secret? L’any 2008 es va acabar
per mi Caravana Teatral però encara no hi ha juliol que passi que no pensi, ara
ja estaríem fent les obres o ja estaríem assajant?. I em ve un somriure molt
gran d’enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada