1991. El Timbaler, Cobanco i Pitchi
Acabat el dinar recollim la taula i desem la
vaixella. Cada cosa a la seva safata. Avui no em toca netejar el menjador i
tindré més temps lliure. Sortint pel passadís m’acompanya la sintonia: TIM-BA-LER,
Timbaler, Timbaler, Timbaler!! Agafo la revista i la llegeixo d’una revolada
mentre pujo les escales fins al segon pis. Avui publiquen la crònica de
l’excursió de Mitjans I a l’Estiveta.
A l’habitació agafo la carpeta amb el talonari de
Cobanco, el llistat d’adreces de la família i el bolígraf. Baixo al replà del
primer pis i m’acosto a aquella misteriosa finestreta, d’on surt un ferum estrany,
per bescanviar els xecs per postals i segells. Els pares, abans de marxar de
colònies, em van dipositar unes pessetes al Banc de la Pineta. Un altre dia els
compraré algun record, un clauer o una imatge del Fons de la Vall.
Surto a fora, el sol escalfa, però a l’ombra hi
corre l’aire. Trobo un foradet a l’escala principal i m’assec per escriure unes
ratlles. Començo: Hola família, ... Caram, gairebé s’ha acabat el temps!! Deixo
les postals al pedrís. Quan tornem a la sala les ficaré a la bústia. Corro per
la Prada i m’incorporo al partit de Pitchi. Encara sóc a temps de fer una bona
batada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada