El juliol de l'any 1963 va morir l'escolapi Jordi Turull, intentant assolir el cim del Mont Perdut.

Arrel de la seva mort i del rescat del seu cos, l'Escola Pia de Catalunya va decidir comprar l'antic sanatori de la vall de Pineta, on un any després, el juliol del 1964, s'iniciaren les Colònies Jordi Turull, en homenatge a l'escolapi mort un any abans.

Han passat ja 50 anys i molts nens i nenes, monitors, familiars, han pogut viure cada estiu uns dies màgics en aquesta vall.

Ara és el moment de posar en comú les vivències d'aquests 50 anys. Per això trobareu a la dreta un enllaç a cada any. Podeu entrar i explicar les vostres anècdotes viscudes aquell any i comentar les dels altres.

divendres, 4 d’abril del 2014

Pineta és com el Barça, quelcom més

Responent el qüestionari que heu enviat als monitors i antics monitors se m'han acudit algunes coses que m'agradaria compartir amb tothom:

Etapa de monitor


Una de les coses més importants per als nous monitors és el fet de començar a prendre les primeres responsabilitats com a pre-adult o adult. Amb Sensi, Camps de Treball i els primers anys de monitor, molts de nosaltres vam fer-nos responsables d'una comissió, subcomissió, etc. En una edat on encara molts de nosaltres no treballàvem (anàvem a la universitat o fèiem altres estudis) vam aprendre a treballar en equip, a fer-nos responsables d'una àrea, a portar la feina feta, a manar i ésser manats, i això -n'estic segur- ens va ajudar a formar-nos com a persones.

Òbviament amb alguna excepció, el bon tracte entre nosaltres, els valors positius (l'amistat, companyerisme) van predominar sempre i en tot lloc.

Molts dels monitors que van passar per aquestes colònies a penes havien fet muntanya a la seva vida. Conèixer Pineta, un entorn natural de primer ordre al país veí, va ser una oportunitat per a totes elles per descobrir les bondats de la natura i per respectar-la molt més en el futur.

Etapa de nen


Portar un nen/a a les colònies de Pineta és una cosa que recomanaria a qualsevol amb fills/es. Treure'ls de la ciutat i de l'entorn familiar per uns dies i portar-los "allà dalt" és ideal perquè aprenguin a créixer lluny de casa. No només les tasques qüotidianes (com rentar-se les dents i endreçar-se les pertinences) sinó relacionar-se amb els companys d'una manera diferent de l'escola i a suar a les excursions.

També trobo molt positiu que Pineta posi a l'abast del jovent una opció espiritual, de manera oberta, lliure i allunyada de posicions dogmàtiques. Pineta, com he dit més amunt, és porta d'entrada a la natura però també als valors cristians.

M'agrada i sempre m'ha agradat que a Pineta s'organitzin els tallers i les activitats sense cap altra finalitat que no sigui entretenir-se i compartir valors positius.

És una visió diferent a les colònies relacionades amb la introducció i l'aprofundiment d'una habilitat (un esport o un idioma) on segurament els pares que inscriuen els seus fills/ filles ho fan amb una finalitat que inclou un factor individualista i competitiu.

Pineta és com el Barça: és més que alguna cosa, és més que unes colònies.

Escrit per Xavier Lladó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada